1. Presentació breu de l’entitat:

CineCiutat neix fa catorze anys arran de l’anunci del tancament dels cines Renoir, una sala de cinema petita ubicada en un dels barris més poblats de Pama. Lluny de les multisales i grans centres comercials. El cinema es troba ubicat a l’antic escorxador municipal, avui convertit en centre cultural i punt de trobada veïnal.

Quan el 2012 es va anunciar la clausura es va desencadenar una mobilització ciutadana sense precedents. En un context marcat pel clima assembleari i comunitari del 15M, unes 800 persones es van organitzar per crear una cooperativa que mantingués viva l’essència del cinema i que respongués a les seves necessitats culturals. Aquest origen col·lectiu marca profundament la identitat de CineCiutat i el converteix en un exemple paradigmàtic d’Economia Social i Solidària (ESS) aplicada a la cultura.

La seva visió aposta per un cinema que generi pensament crític, cohesió social i espais de trobada, i els seus valors inclouen la responsabilitat, la sostenibilitat, la creativitat, la innovació i el compromís amb la comunitat, des de la consciència. Aquest marc conceptual reforça la seva alineació amb la Carta de l’Economia Solidària, ja que anteposa el bé comú (la cultura) per damunt del capital, actuant com a fre de la mercantilització de la cultural.

La participació i l’equitat són centrals. S’autoorganitzen a través de voluntaris que treballen en diferents cercles de treball amb objectius específics. L’educació i la sensibilització cultural són part de la missió del projecte, compta amb programes per a centres escolars i activitats que fomenten el pensament crític. La solidaritat i la inclusió es reflecteixen en la voluntat de ser un espai obert, divers i accessible, així com en el compromís amb causes socials i ambientals, Cineciutat és més que un cine, és una plataforma per a l’activisme cultural, social i ecològic.

2. Síntesi dels aspectes clau treballats durant el curs
La seva activitat incorpora una dimensió d’innovació constant. La digitalització té un paper rellevant en el projecte,especialment en l’autogestió, la comunicació interna i la relació amb el públic. Les xarxes socials i la taquilla on line apropen el projecte a la ciutadania i amplien el seu impacte social, utilitzant la digitalització com a eina de promoció de nous projectes, sense oblidar la proximitat d’un cinema de barri.

L’entitat manté una col·laboració consolidada amb Filmin, amb qui comparteix projectes com l’Atlàntida Film Fest, un festival híbrid —digital i presencial— que usa les instal·lacions de CineCiutat com a seu física. Aquesta col·laboració exemplifica que la digitalització no és una amenaça, sinó un complement que expandeix l’abast cultural, tal com afirma Jaume Ripoll Vaquer: “Internet no és enemic ni amenaça; és un complement.”

Pel que fa a les finances ètiques i les monedes socials, CineCiutat és un projecte sense ànim de lucre, però amb necessitat de sostenibilitat econòmica. Aquest podria incorporar una moneda social, però només com a mecanisme complementari, no com a substitut dels ingressos monetaris. Les exigències tècniques i organitzatives fan inviable que una moneda complementària sigui l’eix central del model, però sí que podria funcionar com a eina de dinamització comunitària, reforçant vincles i ampliant la funció social del projecte.

3. Connexió amb els marcs de política pública

Per valorar l’impacte real de CineCiutat en el seu entorn, és necessari situar-lo dins els marcs de política pública que orienten les transformacions socials, culturals i econòmiques actuals. Analitzar aquesta relació és clau per entendre el seu potencial transformador. En aquest sentit, l’Agenda 2030 és un instrument central, ja que busca reforçar l’estat del benestar i avançar cap a models més sostenibles i inclusius.

El Pla d’Acció Europeu per a l’Economia Social pretén promocionar i fomentar projectes centrats es les persones i amb capacitat transformadora. Marcant-se un horitzó temporal en el 2030. Per a promocionar-ho ha creat un marc jurídic per al seu desenvolupament. Segons la Comissió Europea, l’economia social complementa les accions de l’Estat per tal de millorar l’estat del benestar, integració, no discriminació ni per raons de gènere, origen o discapacitat, a més de la lluita contra el canvi climàtic.

CineCiutat presenta un compromís ferm amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible. En primer lloc, contribueix de manera clara a l’ODS 4 (Educació de qualitat) a través de programes que apropen el cinema a escoles i famílies, amb un catàleg adaptat a totes les edats i tallers adreçats tant a infants com a adults. A més, en col·laboració amb la UIB, ofereixen un curs oficial per a professorat sobre l’audiovisual com a eina educativa, reforçant l’aprenentatge al llarg de la vida.

També promouen el debat i la sensibilització en temes d’igualtat social, gènere, llibertat sexual i desenvolupament sostenible, aspectes vinculats a l’ODS 5, igualtat de gènere, i l’ODS 10, reducció de les desigualtats. En aquest marc destaca el projecte Cinema Rodat, un cinema itinerant que porta continguts culturals a tota l’illa en col·laboració amb l’Associació Gira-Sol, dedicada a la integració de persones amb problemes de salut mental. Aquest projecte reforça la dimensió inclusiva i comunitària del cinema.

Pel que fa a la sostenibilitat ambiental, CineCiutat s’alinea amb l’ODS 7 (energia assequible i no contaminant) i l’ODS 13 (acció climàtica). La seva col·laboració amb Som Energia els ha convertit en el primer cinema d’Espanya que funciona exclusivament amb energia renovable. D’aquesta aliança neix la iniciativa Green Screens, que promou pràctiques sostenibles en cinemes d’arreu del món i posiciona CineCiutat com a referent internacional en sostenibilitat cultural.

L’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic) també és rellevant, ja que CineCiutat col·labora amb centres especials d’ocupació com Nartha Serveis, integrant persones amb discapacitat en el seu equip i promovent un model laboral inclusiu.

Finalment, el projecte s’ajusta de manera significativa a l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), pel fet que contribueix a construir una ciutat més inclusiva, segura i resilient mitjançant la cultura de proximitat, la cohesió social i la dinamització comunitària.

4. Finançament públic:
En aquest marc,la cooperació públic-comunitària, entesa com el desenvolupament de marcs de col·laboració estables entre les administracions i els teixits socials. Guiats per principis de justícia, equitat, universalitat i sostenibilitat, i sense ànim de lucre. Fa que es reconeguin formes de gestió que promouen la participació ciutadana i l’apropiació social dels projectes. Des d’aquesta perspectiva, CineCiutat exemplifica un model cultural comunitari que encaixa plenament en les polítiques públiques europees orientades a reforçar l’Economia Social i Solidària.

És per aquest motiu que la contractació pública es converteix en una eina clau per consolidar aquest tipus de projectes, tal com afirma la comunicació de la Comissió del Parlament Europeu, al consell, al comitè econòmic i social Europeu i al comitè de les regions. Ja que permet establir relacions estables entre l’administració i iniciatives comunitàries, garantint la seva sostenibilitat i ampliant el seu impacte social.

CineCiutat ha rebut suport institucional mitjançant ajudes econòmiques des de la seva creació, tant municipals, de l’Ajuntament de Palma, autonòmiques, GOIB i ICIB, així com estatals des del Plan de Recuperación, Transformación y resilencia i del Govern d’Espanya (Ministeri de Cultura) i per part de la Unió Europea.

A més de les subvencions, CineCiutat manté col·laboracions públiques estables amb l’Ajuntament de Palma, com pot ser el recent projecte CineCiutat Comunitats, coorganitzat amb Palmacultura o el projecte Descobrint Cinema, que compta amb la col·laboració del Consell de Mallorca i del mateix ajuntament. Aquest tipus de cooperació públic-comunitària reforça l’arrelament territorial del projecte i evidencia el seu paper com a agent cultural de proximitat. Però no es tracta de contractació pública estricta, sinó de col·laboracions i programes municipals. Segons la guia per a la inclusió de clàusules de caràcter social en la contractació de l’administració de la comunitat de les Illes Balears i el seu sector públic instrumental parla sobre la importància d’incloure projectes socials en els òrgans de contractacions, ja que a més de ser beneficiosos per a l’interès general, aporta valor afegit. Però, d’altra banda, cal tenir en compte els requisits que estableixi l’ordenament jurídic per a la seva admissió.

Pel que fa als PERTE, són instruments de col·laboració publicoprivada orientats a la transformació econòmica. Malgrat que CineCiutat podria encaixar en el PERTE d’Economia Social i Cures, no hi ha constància pública que hagi rebut finançament. Tot i que l’entitat s’alinea amb els seus objectius: innovació social, inclusió i transició ecològica. Podent-se considerar un “Hub d’Avantguarda”, ja que és un espai de creació, experimentació i innovació, amb articulació de xarxes locals i internacionals (Som Energia, Ecotxe, Amnistia Internacional, Creu Roja, Intermón-Oxfam, Metges del Món, Associació d’Amics del Poble Sahrauí, entre d’altres).

Després de revisar el BOE i el BOIB, no s’han identificat casos de contractació pública directa amb CineCiutat. M’he posat en contacte amb l’entitat per a saber si existeix algun contracte, tot i haver-hi intenció de col·laboració no se m’ha pogut contestar a la pregunta. Cal tenir en compte que el volum de feina en l’actualitat és elevada i com s’ha mencionat anteriorment són voluntaris.

Tot i això, l’entitat desenvolupa activitats que encaixen plenament en serveis contractables segons la llei 9/2017, sobre Contractes del Sector Públic, tal com indica a l’apartat II del preàmbul. L’Ajuntament de Palma podria licitar tallers de cinematografia o cursos de creació audiovisual vinculats al casal de barri ubicat al mateix centre cultural, així com programes de cinema a la fresca o projeccions estivals a les platges o parcs del municipi. Amb la finalitat d’apropar la cultura i fer-la accessible.

Igualment, també es podria fer amb el consistori del Consell de Mallorca, on es podria establir contractes per oferir tallers socioculturals de psicoestimulació a residències públiques, o programes educatius i de sensibilització en centres de menors. Aquestes iniciatives, alineades amb la trajectòria educativa i comunitària de CineCiutat, representarien una oportunitat per consolidar la seva sostenibilitat i ampliar el seu impacte social mitjançant la contractació pública. I també amb el govern, contractació de programes amb la Conselleria d’Educació i Universitats, o amb el lloguer de les sales per a esdevenimetns culturals.

La contractació pública podria representar una oportunitat estratègica per reforçar la sostenibilitat econòmica de CineCiutat i ampliar el seu impacte social. Cineciutat ja desenvolupa activitats perfectament contractables segons la LCSP i que encaixen amb les prioritats de les administracions locals en matèria de cultura, educació i cohesió social. Cal tenir en compte que CineCiutat compleix amb criteris que es valoren positivament en licitacions amb clàusules socials: inclusió laboral, sostenibilitat ambiental, arrelament territorial i governança democràtica.

Però també comporta riscos i tensions. Una dependència excessiva de contractes públics podria comprometre la flexibilitat del projecte o reduir la capacitat d’innovació comunitària. A més, la necessitat de complir requisits formals estrictes pot desviar temps i energia del treball cultural i social.

5. Potencial transformador de CineCiutat

CineCiutat té un elevat potencial transformador tant dins l’illa com en l’àmbit cultural més ampli. La seva capacitat de mobilització ciutadana ha quedat demostrada en totes les campanyes iniciades des de la seva creació, especialment a través de les campanyes de micromecenatge, que han rebut un suport massiu i transversal. Malauradament, més des de l’àmbit privat que públic, però l’entitat ha sabut identificar i sol·licitar els ajuts institucionals quan han estat necessaris, demostrant una gestió responsable i una clara orientació a la sostenibilitat.

CineCiutat va més enllà de la dimensió econòmica: és un espai de trobada, participació i expressió col·lectiva que dona veu a moviments socials, iniciatives comunitàries i projectes culturals emergents. És exemple de sostenibilitat d’un cine col·laboratiu a través de títols no sempre comercials, demostra resistència a la mercantilització de la cultura a més de demostrar que és possible fer-ho amb energia verda.

Una de les seves principals fortaleses és l’èxit amb totes les campanyes realitzades, el que demostra que compta amb un fort reconeixement de la comunitat que dona legitimitat del projecte i evidencia la confiança que transmet.

Per tant, podem afirmar que Cine Ciutat és un agent transformador del territori.

Imatge extreta de la campanya de  goteo del 2020

6. Bibliografia

Atlàntida Mallorca Film Fest. (s.d.). Treballa amb Nosaltres. https://amff2026-trabajaconnosotras.fillout.com/t/uFNeeHo8MGus

Bisun, V. (s.d.). Nuevos paradigmas organizacionales. Holacracia: Análisis y estudio del caso CineCiutat. https://repositori.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/153040/Bisun_Vyacheslav153040.pdf?sequence=3&isAllowed=y

CineCiutat. (s.d.). CineCiutat. https://www.cineciutat.org/ca

CineCiutat. (s.d.). Salvem CineCiutat. Goteo. https://www.goteo.org/project/salvem-cineciutat

Comisión Europea. (s.d.). Social Economy Action Plan. https://employment-social-affairs.ec.europa.eu/policies-and-activities/eu-employment-policies/social-economy-and-inclusive-entrepreneurship/social-economy-action-plan_en

España. (2017). Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público. Boletín Oficial del Estado, núm. 272. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2017-12902

Filmin. (2012). Atlàntida Film Fest 2012. https://static.filmin.es/aff/2012/AFF-2012.pdf

Gobierno de España. (s.d.). PERTE de Economía de los Cuidados y Refuerzo de las Políticas de Igualdad. https://planderecuperacion.gob.es/como-acceder-a-los-fondos/pertes#cuidados

Gómez – Garrido, M. (2024). Salir de la trampa: cooperación públicocomunitaria para democratizar la economía. Alternativas Económicas. https://alternativaseconomicas.coop/salir-de-la-trampa-cooperacion-publico-comunitaria-para-democratizar-la-economia (alternativaseconomicas.coop in Bing)

Govern de les Illes Balears. (2023, 18 de gener). El Govern aporta 30.000 euros para el sostenimiento de CineCiutat. https://www.caib.es/pidip2front/jsp/es/ficha-convocatoria/el-govern-aporta-30000-euros-para-el-sostenimiento-de-cineciutat

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). Hub de Vanguardia. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/iniciativas-financiacion/hub-vanguardia/index.html

Ministerio de Trabajo y Economía Social. (s.d.). La Economía Social en Europa. https://www.mites.gob.es/EconomiaSocial/es/sobre-economia-social/es-europa/index.html

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (s.d.). PERTE – Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica. https://www.prtr.miteco.gob.es/es/perte.html

Naciones Unidas. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible. https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/

Pacto Mundial de la ONU España. (s.d.). Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). https://www.pactomundial.org/que-puedes-hacer-tu/ods/

7. Us de IA

He utilitzat l’assistència de la IA a través de l’eina Microsoft Copilot com a suport durant diferents fases del procés. Principalment, l’he emprada per millorar la qualitat del text, polir la fluïdesa, la cohesió i la claredat, així com per reformular alguns paràgrafs amb l’objectiu d’evitar repeticions i assegurar una estructura coherent.

També he utilitzat Copilot per orientar la cerca d’informació administrativa, especialment per identificar possibles contractacions públiques al BOE i al BOIB. Tot i això, la comprovació final l’he realitzada personalment revisant les fonts oficials.

A més, l’he emprada com a suport en la redacció de la bibliografia en format APA 7.

Prompts utilitzats: “millora el meu text”, “cohesiona aquests paràgrafs”, “existeix contractació pública anunciada al BOE o BOIB on aparegui CineCiutat o Xarxa Cinema?”, “citem els següents articles en format APA”.

Tot el contingut analític, idees principals, la selecció d’exemples i la interpretació del cas de CineCiutat són pròpies. La IA no ha substituït en cap moment la meva capacitat d’anàlisi ni la presa de decisions, ha actuat únicament com a eina de suport per millorar la presentació i la qualitat formal del treball.